Cigrons, sempre bons

Per Manuel Casaña Taroncher

Cigrons bollits, guisats o torrats servixen per asseciar a u i evitar més d´un badall. I és que, en realitat, esta papillonàcia pot presumir de ser rica en proteïnes, carbohidrats, fibres, minerals i vitamines i damunt el seu preu resulta barat. Ara, en hivern, tens els cigrons més presents que per l´estiu, be dins d´un potage -de bledes, creïlles, ous, ceba- com en un plat d´arròs al forn, un olla, un rossejat o com aperitiu en un porrat. D´ací que estiguen en alguns refrans valencians com éstos que els dic: «Un cigró no fa un bon potage, pero ajuda al companage», «el cigró és el principal personage del potage», «als cigrons tres aigües: al nàixer, al florir i al coure». I aquella expressió valenciana que diu: «Te mous més que un cigró en la boca d´un vell.» També la seua farina se sol aprofitar per a fer productes de pastisseria.
No se sap certament l´orige del cigró. Pero sí que en els plats dels indis ha estat des de fa moltíssims anys i que per l´India i Paquistà és a on més se cultiva -el 90 % del món- i encara n´importen per tants que ells ne mengen. A l´Europa aplegaren gràcies als fenicis. A Benito Pèrez Galdòs -autor de «El amigo Manso» i «El doctor Centeno», l´apodava Valle Inclàn de «El Garbancero» (El Cigroner) de tantes voltes que ell nomenava els cigrons quan solia parlar en ell o escrivia i és perque com també nosatres en temps de boines roges teniem en taula més creïlles i boniatos que chulles de renyonà o pataques de pà blanc.
Els cigrons són rics en leticina -grassa que pot controlar el colesterol i els triglicèrits- i, ademés, contenen molt d´àcit fòlic -més que qualsevol atra llegum-, i per lo tant reduix el perill d´atacs cardíacs. Són capaços de mantindre els nivells de glucosa i, en conseqüència, recomanables en els menjars dels diabètics. També en Algemesí canten per Nadal: «Penqueta i cigró / és lo principal/ per a la funció /del dia de Nadal. / Les dònes corrent / se´n van al mercat / per vore si compren / un bon tros de carn. /Per que es faça curta / la velà tan gran / jugant al burret / la nit de Nadal.»

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: